Divendres, 27 de Març de 2020. La setmana va començar amb empenta. Avui ja ens en faltava una mica. Hem arribat força tard a l'escola. Semblava que avui pesés el dia, les cames, el cap i el temps de confinament (o potser el temps que preveiem que serà el confinament). Però, un cop superada l'apatia,… Seguir leyendo DIARI DE CONFINAMENT. L’ESCOLA A CASA.
Dijous, 26 de Març de 2020. Hem fet la fila al passadís. Ja sembla que hi ha preferències per agafar parella. La Irina vol anar amb en Juli i l'Adaia no vol baixar dels meus braços. Avui sí que hi ha diademes i de tots colors. Fem la rotllana i comencem amb l'encarregat Juli passant… Seguir leyendo DIARI DE CONFINAMENT. L’ESCOLA A CASA.
Dimecres, 25 de Març de 2020. En Juli i jo, no som mestres. Malgrat tot, sempre ens ha preocupat la educació. Inclús, hem filosofat sobre el què ens agradaria que fos l'escola. Ara, i amb els entrebancs que suposa fer-ho a casa, però que no és avui el dia per plorar, tenim l'avinentesa de posar-ho… Seguir leyendo DIARI DE CONFINAMENT. L’ESCOLA A CASA
Un dia de tardor, les nenes i nens de l'escola jugaven al pati de sorra. Feien sorra fina, volcans d'aigua, pastetes, tot plegat per fer les millors boles del pati. Les boles que feien l'alumnat de P-4 eren sorprenents. I sovint ensenyaven als infants de P-3. A vegades, els feien anar a buscar l'aigua per… Seguir leyendo LES PARAULES BONIQUES
La Nenúfar és una de les “elfes” del bosc que viu a la casa dels súpers. A diferència de la seva germana matoll, més ruda i menys sensible, destaca per la seva intel·ligència transcendental. Li agrada contemplar floretes, gaudir del misticisme i portar l'amabilitat arreu. Una aptitud que sol minvar conforme ens fem grans. La… Seguir leyendo CASTRANT L’AMABILITAT
La peli? Estic dubtant que l'hagi vist. Recordo la cançó i una tetera ginemòrfica més tieta que l'Albert Om. En tot cas, es basa en la versió del conte de fades de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont, que us sintetitzaré ràpid per poder llençar-nos després al fang amb més profunditat. La protagonista és una noia, Bella.… Seguir leyendo COMPTE AMB EL CONTE IV. La bella i la bèstia o el preu d’una rosa.
La fada Irina portava un vestit llarg i blau fins als peus. Al cap, una corona daurada feta de bocins d’estels. El cabell ondulat canviava de color amb les seves emocions, i els dies que més contenta estava, lluïa uns cargols irisats. Semblava que al cap hi portés l’arc de Sant Martí. No era pas… Seguir leyendo TRETS DE LA MÀNIGA II. La fada Irina.
He omplert les nits de "perquè's": Per què ha marxat? Per què ara? Per què ella? Per què a mi? Per què així? Cap resposta sedant. Cap resposta que me la torni. Només saber i agrair, que tot això, per molt que m'hi enganxi, no es pot tornar un buit tant gran on hi cap… Seguir leyendo FORAT NEGRE
Microrelats d'absurd i microrelat consegüent. La qüestió és divertir-se.
Corria l'any dos mil i molt poc. Un hi posava els cultismes, l'arit-mètrica, la bellesa de les particularitats. L'altra, l'eloqüència, l'exaltació, la sinuositat... I tots dos, sota l'embruix d'ideals sublims, podíem passar l'estona jugant a bastir poemes i molestant als qui dormien . Érem en Marc i jo: SOMNI DE CARÍCIASent i no, el tacte,… Seguir leyendo Carícies furtives de petits poetes
El blog de l'Alei 