Els casaments solen ser el final menys inèdit, i a l'hora més esperat, de gran part dels contes clàssics. A la princesa i el pèsol, però, s'hi fa un pas més: El casament és, sense manies, el plantejament del tramat argumental. Perquè marejar la perdiu? Volem boda sí o sí! (aquesta petició s'ha de llegir… Seguir leyendo COMPTE AMB EL CONTE III. La princesa i el pèsol
PROMESA ETERNA M'he menjat un frankfurt I no em puc treure l'anell. CRÒNICA D'UNA IRONIA Impacientar-se en un fast food.
La Jana i els seus pares saludaven a la lluna sovint. Dir-li bona nit era el senyal per fer camí al llit. Pijama, dents, mans, conte, cançó, conte, un altre conte i... aquell altre conte que em vas explicar ahir?. A l'hivern la lluna es veia abans, enfilant el carrer en marxar de la plaça.… Seguir leyendo TRETS DE LA MÀNIGA I. On s’amaga la lluna?
Hi ha una mà de contes preciosos per explicar, però inventar-ne, també pot ser un gaudi. Algunes vegades m'he sentit incapaç de donar resposta a les moltes inquietuds i conflictes que sorgeixen a la meva filla gran, que és més aviat, mitjana. Les respostes molt raonades no sempre són un encert, però obviar qüestions problemàtiques… Seguir leyendo TRETS DE LA MÀNIGA.
Juro que sempre havia pensat que acabaven casant-se! Mea culpa. Suposo que escoltava fins allà on volia. Quina trencada d'esquemes en adonar-me, ja grandeta, que en gairebé totes les versions de la llegenda de Sant Jordi, ell marxa al final. La mateixa cara de “ara agafo sorra i me la menjo, val?” li deuria quedar… Seguir leyendo COMPTE AMB EL CONTE II. La llegenda de Sant Jordi.
En un país molt llunyà, d’aquells tant vintage com per tenir encara regnes, monarquia i prínceps endogàmics, vivia una jova noia amb el seu pare acabat d’enviudar. El pare cercà una nova muller, com qui cerca una ganga als encants. I ja veieu qui cerca a qui. La dona, de nou, com un ens passiu… Seguir leyendo COMPTE AMB EL CONTE I. La Ventafocs.
Compte amb el conte! Com a mare que explica contes sento el deure de no quedar-me indiferent si certs aspectes del què anomenem contes clàssics em fan aixecar la cella. I com a pensadora humanista en pràctiques em diverteix poder-los deixar una mica potes enlaire. No es tracta de qüestionar-ne la moralitat principal, que potser… Seguir leyendo COMPTE AMB EL CONTE
Sovint fantasiejo jugant amb paraules, conceptes i teixims narratius. Escric contes i reflexions amb els valors patrimonials que em són propis. I d'altres vegades em decanto per l'anàlisi d'altres produccions, des de la vessant d'una estudiant d'humanitats. La trama argumental de la meva pròpia biografia acaba de viure un punt d'inflexió, ni que sigui, que… Seguir leyendo PUNT D’INFLEXIÓ
El blog de l'Alei 